Publicado el Deja un comentario

Pequeñas Cosas por Enrique Garza

Empezamos la semana con una nueva sección de la mano de Enrique Garza, con la que abriremos cada semana con un nuevo poema.

Sin más preámbulos os dejo con el primer poema de Pequeñas Cosas:

SOLEDAD

Cae sobre mi alma
algodón de invierno.
Hermosa piel fina
me hiela su seno.

Quemas con tus manos
mi lecho, mis sueños.
Helados tus brazos
rodean mi cuello.
Hasta atenazarme
amores desiertos.

Aspid es la vida
Naufraga de besos.
No hay cálidas noches
expiran mis sueños

Caen como las hojas
que mata el inverno.
Muero en tu mirada
no me quedan sueños.

¿Para qué la vida?
¿es cielo o es infierno?
¿es noche o es día?:
Angustia, veneno.

Noches de desvelo
robando tus ojos
viviendo de sueños.

Crepúsculo, amargo
de caricias huecas
Y abrazos de hielo.

¿Puede ser el hombre
primavera y cielo?
¿puede ser, quizá, luces en tu mar?
¿brillo entre luceros?

¿No sé si la vida
es cielo o infierno?
¿Sin amor no es nada,
o solo es infierno?

No sé si los años
de juegos y sueños:
mi infancia, mi casa
¿es cielo? ¿es infierno?

¿Son luces o noches
aquellos momentos?
Entre los juguetes
pequeños recuerdos.

Regresan de adulto
con finos cuchillos
clavados al alma
de aquellos momentos.

Me quedan dos cosas:
son esos dos besos.
Que fueron dos rosas:
El cielo e infierno.

Pétalo y fragancia
espinas y duelo.
No levanta el alba
del amor eterno.

¡Ya llegó el invierno!
murieron los sueños
clavando cuchillos
partiéndome el alma
en cien mil fragmentos.

No hay amor ni vida
ni sueños ni vientos
ni montañas blancas
ni niño o recuerdos.

¡Ni lágrimas vivas!
también se perdieron.
Entre tus miradas y
con mis recuerdos.

Quiero tus abrazos
sueño con mis sueños.
Con tu beso ardiente
abrazaré el cielo.

¡No me dejes solo!
dame con tu abrigo
pequeños recuerdos:
Un niño, su casa, la calle.
El cielo.


Por Enrique Garza

Publicado el Deja un comentario

Nueva temporada de la Revista Tierra Trivium

Tras este ligero parón estival la Revista Tierra Trivium retoma su actividad con aires renovados y sin perder la esencia. Como ya habéis podido comprobar los viernes nos seguirá acompañando Sara Levesque con su columna Bohemia… siempre Bohemia, los sábados volverá La Buhardilla de Tierra Trivium y El Relato Caleidoscópico y contaremos con nuevos autores que nos animarán los lunes y los jueves con poesía, tendremos anécdotas los martes, más relatos los miércoles y los domingos tendremos nuestros Ecos de Tierra Trivium y relatos.

Como están de moda los periodos de adaptación en la vuelta al cole, nosotros no queremos ser menos y durante las próximas dos semanas se irán incorporando los nuevos colaboradores de la Revista Tierra Trivium.

Esperamos que os gusten las nuevas secciones de la Revista Tierra Trivium y os reservamos algunas sorpresas para estos próximos meses.

Publicado el Deja un comentario

Home

Home

Home

Una canción de melodía lenta, muy suave, con una voz aún más calmada, como el propio Océano templado. Así, con esa tranquilidad, es como quiero acariciarte. Así, con esa dulzura, es como quiero acunar tu cuerpo junto al mío. Así, con la misma paz que transmite esta música, quiero espantar tus dudas y temores más profundos. Así, con esa quietud, quiero recoger tus lágrimas y abrazarte con todo mi Corazón. Así, con esa esponjosidad, similar a la de las nubes, quiero ser tu almohada por las noches y a deshoras. Así, con ese sosiego, quiero besar tus labios y cada rincón de tu cuerpo. Así, pequeña, con esa apacibilidad, quiero que disfrutes los mejores orgasmos de tu Vida. Así, con esa pureza, nos quedaremos enamoradas con el Corazón, no con los ojos, que son traicioneros. Así… pero siempre junto a ti.

 

Gracias a Tierra Trivium por abrazar mis letras.

Publicado el Deja un comentario

Finalistas concurso #crimenperfecto

Como supongo que todos estáis esperando la resolución del concurso #crimenperfecto del Grupo Tierra Trivium así que sin más preámbulos paso a indicar los títulos de los diez relatos finalistas:

  • Eva
  • La pluma
  • Un ala rota
  • Las ventajas de revisar el asiento trasero
  • Le dicen «el recaudador»
  • Amor y pena
  • Distopía
  • Vida resuelta
  • Bajo el puente
  • Jode, joder, joder…

Enhorabuena a los finalistas y agradecer a todos los participantes su tiempo y su imaginación para crear crímenes perfectos.

Os recuerdo que el próximo lunes 9 de septiembre se publicará el ganador/a del concurso, mucha suerte a todos los finalistas.


Fe de erratas:

Debido a un error de transcripción del listado de relatos finalistas se habían omitido dos de ellos, siendo 10 relatos los finalistas. Los relatos que se omitieron eran:

Bajo el puente

Jode, joder joder…

Nuestras más sinceras disculpas a los autores de estos textos y al resto de participantes en el concurso. (08-09-2019)

Publicado el Deja un comentario

Dones més enllà del temps i la història: Katherine Hepburn

Benvolguts lectors d’aquests articles, el d’avui serà el darrer d’aquesta temporada, i per això he estriat una dona a la que admiro profundament, com actriu, per mí la millor de tots els temps, i per la que sento també gran admiració com a dona, doncs a partir d’un moment de la seva vida decideix viure de forma independent, però com a moltes, un gran amor pot trencar tots els teus principis, i sí, ell és Spencer Tracy, que junt amb els quatre Oscars de la Acadèmia sembla que resumeixin la seva vida, i no es així, ja a principis dels noranta em vaig llegir la seva primera biografia, “Me”, i el meu amor va créixer encara més.

Katherine neix en una família adinerada, el seu pare era un prestigiós metge i la seva mare una sufragista, que després de tenir sis fills, va començar a defensar la causa del control de la natalitat.

D’aquesta manera va tenir una educació lliberal, on es considerava la igualtat entre homes i dones. De fet com de petita era molt tímida, va estudiar a casa, però hi ha un fet que ho canvià tot. Quan Katherine tenia 13 anys, va trobar al seu adorat germà Tom penjat. Es va dictaminar suïcidi, però ella sempre va mantenir que va ser un moment de mala sort, preparant un truc que els hi volia ensenyar a ella i al seu pare. Va entrar en una profunda tristesa, i els seus pares la van enviar a la seva residència d’estiu, d’on va tornar totalment canviada, amb un caràcter fort i decidida a estudiar art dramàtic. El que no sabia ningú, era la seva determinant decisió de no estimar mai més a ningú per no patir, i ho va aconseguir, però no del tot.

La seva carrera començà en el món del teatre, i ja va començar demostrant el seu caràcter, ja que el dia després de graduar-se, va viatjar a Baltimore per entrevistar-se amb Edwin H Knopf, director de una companyia de teatre que en aquells moments assajava “The Czarina”, i desprès de molt insistir va aconseguir un petit paper. Aquest debut i el seu temperament, va fer que li posessin el mot de “la zarina”. Es aquí on es casa per primera vegada i última, i fins i tot fa canviar al seu marit el cognom, perquè Sra. Smith, li semblava molt vulgar, ell era conscient del seu gran talent, i de que el matrimoni duraria poc, perque eren més, dos bons amics que una parella, i sí el triomf arribà el 1931 amb la interpretació a Brodway de “A warrior’s housband”.

Les crítiques van ser tant bones que van arribar a Hollywood a oïdes del responsable de la RKO, David O Selznick, que li va oferir un contracte que ella mateixa va negociar, fins tenir una guanys d’estrella 1500$ setmanals, quan al teatre en guanyava cent, per aquesta quantitat, bé valia la pena traslladar-se a Hollywood.

Però, abans d’endinsar-nos en la seva carrera cinematogràfica i amorosa, cal a dir, que el seu caràcter fort i competitiu, lluitador, li ve també de ser una gran esportista, nadava, jugava al tenis, practicava equitació, i expliquen que un dia va arribar a un club de golf, demanant jugar amb el seu millor jugador, que va ser un home, i mentre jugaven els va passar una avioneta quasi a ran dels seus caps, ella va saber de seguida qui era, Howard Hugues, que es va afegir a la partida, i va dir als enfadats socis del club que ja pagaria les despeses. En aquest moment coneix, a quí descriurà en la seva segona biografia, feta amb una sèrie d’entrevistes, i que no va deixar publicar fins la seva mort, al que va definir com el seu millor amant, amb ell es va poder desinhibir i gaudir del sexe amb plenitud, ja que era una dona molt orgullosa del seu cos; de fet el seu marit li proposa fer-li fotos semi nua i ella diguer que totalment nua, i se sentia molt orgullosa d’aquelles fotografies. Un dels secrets per tenir aquell cos, es que practicava diàriament la natació a l’oceà fins el vuitanta anys.

La seva relació amb Hugues va ser meravellosa, no tenien cap compromís, per això tot i sabent la passió que tenia per les dones, quan estaven separats no patia, i fruïa de la mansió del seu amant on tenia xofer i cuiner a qualsevol hora del dia o la nit. Ell li va demanar matrimoni, però ella mai va respondre en cap sentit, va fruir d’aquella relació omplint-se de gelat desprès del sexe o ameritzant amb l’avioneta i llançant-se nua al mar o aprenent a pilotar-la ella mateixa. I va ser una bona decisió, perquè el final de Hugues, sobretot després del terrible accident d’avioneta, no va ser gens bo o no ho hauria estat per ella.

Ara sí entrem a la seva primera època a Hollywood, on la llista d’amants inclou a actors com Cary Grant, Douglas Fairbanks, James Stewart, George Cukor, Laurence Olivier… però encara va ser més gran el seu èxit com actriu, la seva primera pel·lícula es va rodar el 1932, “Doble Sacrificio” amb John Barrymore i dirigida per George Cuckor, amb qui va congenià immediatament, doncs va veure de seguida el seu talent intuïtiu i li va donar, com no, el paper de la masculina Jo a “Mujercitas”, el que va augmentar el mite de la seva androgínia, de fet en una etapa adolescent es vestia com un home, en un temps en que imperaven els mites de feminitat, com Mae West.

L’èxit d’aquesta pel.lícula, i la de “Gloria por un día” amb la que va guanyar el seu primer Oscar, inicia un ull en la seva carrera, que contra tot pronòstic va ser de curta durada, doncs va començar a davallar a mitjans de la dècada, de forma paral·lela al poc èxit comercial de les produccions en que va participar, i que avui es difícil d’entendre perquè entre d’altres va rodar: “Las damas del teatro” 1937 i “Vivir para gozar” o “La fiera de mi niña”, el 1938.

La seva relació amb la premsa tampoc no va ajudar, no era gens bona, no es deixava fotografiar, mai responia preguntes, de fet un dia un reporter li va preguntar per la seva vida privada i va respondre: “tinc cinc fills tres blancs i dos negres”.

La situació fa que Katherine torni a Brodaway, que va fer que la seva carrera de nou tornes a brillar interpretant “Historias de Filadelfia”, arribant a les 400 representacions amb gran èxit de crítica i públic, i Howard Hugues li va regalar els drets perquè només ella pogués fer la versió cinematogràfica.

Compra la llibertat de la RKO per la gens despreciable suma de 220.000$, oferint-li al zar de la Metro Goldwin Mayer, Louis B Mayer, portar la obra al cinema, a la que contra la seva voluntat va tenir de paterners a Cary Grant i James Stewart, i la química va funcionar a la perfecció. Va perdre l’Oscar injustament en favor de Ginger Rogers, però va guanyar el prestigi que mai l’abandonaria.

A la seva primera biografia de la que ja hem parlat, confessa que en aquella època, manté un romanç amb John Ford, casat, infeliç, catòlic i alcohòlic, fins que coneix l’amor de la seva vida Spencer Tracy, amb les mateixes característiques de Ford, casat, catòlic, infeliç i alcohòlic, i contra tot pronòstic, aquesta dona de gran caràcter sucumbeix a aquest amor, acceptant ser la segona i més una infermera que una amant. Els va unir “La mujer del año” 1942, i els va separar “Adivina quién viene a cenar esta noche” 1967, quan Tracy ja malalt mor pocs dies desprès de ffinalitzarel rodatge.

El va plorar a soles, a casa, per no violentar la seva dona, com havia estat la seva relació, en primer lloc la seva dona, i es que aquest gran amor, va ser l’únic que va domar a “La fiera de mi niña”.

Durant els anys 50 i 60 baixa el seu ritme de treball, el que no impedeix pel.lícules com “La reina de África” 1951, i la ja citada “Adivina quién viene a cenar esta noche” 1967 y “El león de invierno” 1968 que li donen dos Oscars consecutius. En les següents dècades, donada la seva avançada edat, va neixer el 1907, apareix en papers secundaris, tot just abans de retirar-se i deixarnos el seu testament cinematogràfic, quan el 1981, protagonitza amb un altre mite Henry Ford “En el estanque dorado” que li suposa el seu quart Oscar.

S’acomiada del cinema el 1994, i es retira a viure ja octogenària a la seva casa de camp de Connecticut, on l’acompanyaven sovint familiars i amics, i el seu biògraf, Scott Berg, que la visitava els caps de setmana, i que va finalitzar allà vint anys d’entrevistes, en una biografia anomenada “Kate remembered” que com ja hem esmentat, no es va publicar fins després de la seva mort el mateix any 2003.

I vull acabar aquesta biografia amb unes paraules de Frank Capra, quan rodava amb ella i Tracy, “El estado de la Unión” 1948, i la química entre els dos traspassava la pantalla: “ Hi ha dónes i a mes a més està Kate. Hi ha actrius i a més a més està Hepburn”.

Publicado el Deja un comentario

Descanso estival en la Revista Tierra Trivium

Con estos calores hemos decidido tomarnos un descanso en la Revista Tierra Trivium durante el mes de agosto.

Así que hasta septiembre no volverán el Relato Caleidoscópico y La Buhardilla de Tierra Trivium, y más novedades.

Y como aperitivo os adelanto una nueva sección mensual, Ecos de Tierra Trivium en la que recopilaremos reseñas de nuestros autores, entrevistas y todo tipo de noticias breves del universo Tierra Trivium.

ECOS DE TIERRA TRIVIUM

ENTREVISTAS

Paco Riera (Radio Puigcerdá)

Javier Joya (Capgrós, el diari digital de Mataró i el Maresme)

Rosario Curiel (Opinión.com.bo)

RESEÑAS

Cicatrices bajo la piel de Joan Roure por Tumateix Llibres, parlem de llibres

Hasta los andares de Laura Orens por Muntanyes de llibres

PRESENTACIONES

Lunes 29 de Julio a las 19:30 en la Librería Santos Ochoa de La Coruña presentación de Hasta los andares de Laura Orens.

PICADILLO

Cicatrices bajo la piel de Joan Roure entre las 20 novelas recomendadas por Negra y Mortal para este verano

Publicado el Deja un comentario

Querer o dejar de querer

Querer o dejar de querer

rabia de loba 3

No sé si quiero lo que toca. No aguanto una vida normal y aceptable. No soporto mentirme los días por cumplir con lo correcto. No deseo un trabajo monótono, un coche, y el porvenir calculado. Quiero recoger los sueños que abandone en mi propio camino, rellenarme el Corazón con ellos y cumplirlos por última vez. Quiero llegar a mi lecho de muerte, mirar hacia atrás y comprobar que tuve valor y suerte.

Soy de la opinión de que es mejor dejar la cama deshecha de tanto hacer el Amor. De que antes que la música de una canción prefiero bailar la balada del compás de los latidos de nuestro Corazón. Devolver la sonrisa a nuestros rostros compungidos, saborear el momento y el segundo que dura hacerlo eterno.

Yo soy un puto caos, ya te lo digo. Y solo sé que quiero tenerte a mi lado para desordenarnos el camino. Y que si se te aproxima tu tormenta particular, me empapo de mil amores contigo, aunque me cale hasta el alma, aunque enferme de frío.

Prefiero guiarme por los vientos sureños empapados de abrazos y sueños y dejar de fruncir el ceño, que por una rutina aburrida, con la sonrisa cosida, viviendo abatida.

Sí. Quiero hacer de todo contigo y dejar de obedecer lo que me impide crecer. Porque no tenemos nada que perder. Porque hoy no es ayer. Porque no hay más día que hoy. Un viaje repleto de sueños es lo que te doy.

 

Gracias a Tierra Trivium por abrazar mis letras.

Publicado el Deja un comentario

Dones més enllà del temps i la història: Mary Shelley

En molts casos de les dones que han passat en aquest trosset de mon, on nosaltres som protagonistes cada diumenge a la revista de Grupo TierraTrivium, hem vist, com els pares i la infantesa han marcat la història de moltes de les nostres protagonistes, però en el cas de la nostra protagonista d’avui són vitals.

Nascuda a Anglaterra el 1797, va ser filla de dos pares molt avançats a la seva època, sobre tot la seva mare. El seu pare era filosof i polític Willian Godwin i que dir de la seva mare, una de les pioneres feministes i filosofa Mary Wollstonecraft, que malgrat morir pocs dies després del part, va deixar a la seva filla una herència molt important, ja que el seu pare la va educar amb els principis de la mare, i va créixer en un ambient bohemi i profundament literari.

Diuen que sovint anava a la tomba de la seva mare, i que ella i la seva germanastre, doncs el pare es va casar ràpid, van aprendre a llegir al cementiri, tot llegint les làpides.

No és d’estranyar els comportaments de Mary, quan la seva mare, va ser la primera dona corresponsal a la revolució francesa, i va ser autora del llibre, “Vindicació dels drets de la dona” 1792, que fou un gran èxit de vendes. Revolucionaria i transgressora, va defendre fins a les últimes conseqüències la independència de la dona, totalment exclosa de la vida social al S.XVIII.

Amb el suport total del seu pare, ella i la seva mare van ser les dues cares d’una mateixa realitat: valentes, apassionades i visionaries.

Mary Shelley, va recuperar i llegir tots els escrits de la seva mare, i tot sovint repetia la frase: “El record de la meva mare, ha sigut l’orgull de la meva vida”.

Per tot això, no és d’estranyar, que s’enamori profundament del poeta Percy Shelley, el primer cop que el veu, i marxi amb ell del país cap a Itàlia perquè ell era casat. El seu pare no va posar cap impediment. No va fer el mateix l’esposa del poeta, que humiliada i embarassada va marxar darrere d’ells a l’Spezia, el poble on s’havien establert, i on no va trigar a arribar Lord Byron, amant d’aquest tipus d’embolics, i també ho feia la germana de Mary, i hi ha veus que diuen que el Lord va visitar la seva cambra més d’una vegada.

Pero la comunitat es desfà amb els suïcidis de la segona germana de Mary i l’esposa del poeta.

Així al 1816 es casaven, i van tenir quatre fills, però només va sobreviure un.

Però, qué va fer que Mary Shelley passes a la història ?

Diuen, que estan ella i el poeta vivint a una casa prop de Ginebra, Lord Byron i altres autors s’hi van afegir i el primer va fer una aposta, era la nit del 16 de juny de 1816 i estaven tancats a la casa per una tempesta, i aquí hi ha diferents versions, hi ha qui diu que van llegir contes de terror, d’altres diuen que l’aposta anava d’escriure aquestes històries de terror, de fet, d’aquella nit John Polidori va comentar la idea del vampir en la que anys després es convertiria en una influència per Bram Stocker i el seu Dràcula.

Fos com fos, el cas és que d’aquella nit i d’un malson, sorgeix la idea que la portarà a escriure l’obra que la farà passar a la història, Frankestein, per la que a més del malson, es va inspirar en el mite de Prometeu, i on també queda clara la influència de “El paradís perdut” de John Milton. I l’obra es va convertir en una de les més representatives del Romanticisme.

Torna a Anglaterra el setembre de 1816 i està embarassada, i durant els següents dos anys es van enfrontar a una pobre economia, a l’ostracisme social i la mort de la seva filla nascuda prematura.

A la primavera de 1817 es publica Frankestein, que és vegetarià, com ella, que era una gran amant dels animals, i que és un persontge en vers del qué s’han fet infinites interpretacions filosòfiques, on apareix la seva soledat, la lluita social… Però va ser publicada sota pseudònim i no li va produir guanys econòmics.

Desprès perd dos fills més, i finalment sobreviu el quart, Percy Florence Shelley, nascut el 1919. Mentres ells van canviant de residència entre Anglaterra i Itàlia, l’autora segueix escrivint, però mai més va tornar a tenir l’èxit obtingut amb Frankestein, i a més, el seu marit, mor a Itàlia el 1922, ofegat, curiosament com la seva primera dona, en enfonsar-se el veler en què navegava.

El dolor de la seva orfandat de mare, de la que en part es sentia culpable, la mort dels fills i desprès del seu marit, travessen totes les seves obres, inclosa Frankestein, no va tenir una vida fàcil, amb lluites econòmiques, vídua jove amb un nen petit, desavinences amb el pare, i tot queda plasmat a la seva obra posterior.

Però hi ha quelcom més, que sinò sobtant sí que es pot dir que mostra l’amor pel seu marit, que va ser incinerat menys el seu cor, que va ser embolicat amb un poema i va traslladar durant un quart de segle fins a la seva mort el 1953 d’un tumor al cap

Creadora per molts, del primer llibre de ciència-ficció, i que encara avui es considerat com un dels grans relats de terror de tots els temps, ha estat diverses vegades portada al cinema o al teatre, inclòs hi ha una pel.lícula espanyola,”Remando al viento” que tracta de la famosa nit del 16 de juny.

Desprès de la mort del seu marit es dedica a difondre la seva obra i segueix amb la seva.

Com veieu, una dona més que avançada al seu temps, gran creadora, feminista, animalista, vegetariana, podria ser una dona del nostre segle, i el seu pensament és molt més evolucionat que el de dones del S.XXI, igual que el de la seva mare.

Però sovint, en aquest tipus de dona hi ha sentiment, de soledat, culpa o pèrdua que marquen la seva vida i per tant la seva obra.


Per Nuria Barnes

Publicado el Deja un comentario

La Buhardilla de Tierra Trivium

En este verano tan caluroso, me ha apetecido echar la mirada atrás a ese primer día de enero en el que comenzó la andadura de La Buhardilla de Tierra Trivium y ver como esa primera entrevista con Sara Muñoz al hilo de la publicación del Dietario Feminista fue un preludio de la tematica de las entrevistas que le siguieron. De esta forma hemos hablado de reivindicaciones como la inclusión de escritoras en el pavimento de la ciudad de Madrid, con referentes de la literatura juvenil actual, y de tantas autoras, cientificas e inventoras que han sido silenciadas por la historia.

Y para la próxima temporada que dará comienzo en agosto (queremos seguir yendo contracorriente y más en los tiempos que corren), entrevistaremos a más referentes del moviemiento feminista, a más artistas… Poniendo nuestro granito de arena para que tengamos que estar recuperando la memoria de aquellas que fueron olvidadas o borradas de la historia como hace mi compañera Nuria Barnes en su sección semanal.

Os adelanto que en esta temporada empezaran a volver algunos de los entrevistados para hablarnos de sus nuevas novelas, lo que supondrá un doble honor para nosotros.

Y para concluir esta visita por La Buhardilla os dejo los enlaces a todas las entrevistas publicadas, espero que las volvaís a disfrutar con la misma emoción que el día en el que se publicarón.

SARA MUÑOZ (Dietario Feminista)

PATRICIA MARTIN RIVAS (Saudade)

-ANA VIGO (La busqueda de los Dioses)

LAURA ORENS (Del revés)

JOSE MELLINAS Y ROSARIO CURIEL (Agapornis)

-LA VIDA DE COLOR CAOBA (Blog)

-ORBITA DIVERSA (Fancine Creadoras Letras)

FURIAS Y FEMINAS (Obra de teatro)

-JOSE JESUS GARCIA RUEDA (A Voz en Cuento)

-SARA LEVESQUE (Participación en Cuadernos de Medusa)

-RAQUEL LOPEZ MARTIN (Desnuda en versos)

EVA MARIA MEDINA (Relojes Muertos)

-MANUEL TRIGO (La Esfera Negra)

-PILU DEL RIO (Varios textos)

-JORDI ROSIÑOL LORENZO (Relatos al límite)

-JUANJO RAMIREZ MASCARO (Parte 1 y Parte 2)

-JUAN MANUEL SANCHEZ MORENO (Luces que parpadean)

-ESTIBALIZ BURGALETA (El ganador se lo lleva todo)

-AFRICA RUH (Parte 1 y Parte 2)

-TXARO CARDENAS (Revista digital Moon Magazine)

-CLARA CORTES (Clementine)

-HERSTORICAS PIONERAS (Juego de Cartas)

-IRIA G. PARENTE Y SELENE M. PASCUAL (El Orgullo del Dragón)

ORBITA DIVERSA (Escritoras que cambiaron el mundo)

-CREADORAS LETRAS

-NURIA BARNES (La cala, versión musical)

-JAVIER JOYA (Paula X)

-DAVID ALVAREZ SANCHEZ (Secretos en la vida de Paula)

Nos vemos en agosto con novedades y la semana que viene continúa el Relato Caleidoscópico.

Publicado el Deja un comentario

Ojalá yo contigo

ojalá yo contigo

Ojalá yo contigo

–Ojalá yo contigo… –sugeriste.

Compartimos un deseo en silencio. Yo soy muy de soñar: despierta, dormida…, en todos los estilos y en cualquier lugar.

Si estuviéramos más cerca, ¿sabes lo que haría? Organizaría una excursión con una escalada sencilla, para que saborees la auténtica libertad. Al acabar, relajarnos con un baño caliente de sales aromáticas, sin preocuparnos de la hora que marque el reloj. Y, antes de ir a preparar una cena deliciosa, te devoraría a ti en la bañera, que también eres muy sabrosa. Juntaría mi cuerpo con el tuyo hasta que se confundiesen nuestras pieles. Hasta que se agotaran los minutos de toda una vida.

Ojalá yo contigo también.

 

Gracias a Tierra Trivium por abrazar mis letras.