En molts casos de les dones que han passat en aquest trosset de mon, on nosaltres som protagonistes cada diumenge a la revista de Grupo TierraTrivium, hem vist, com els pares i la infantesa han marcat la història de moltes de les nostres protagonistes, però en el cas de la nostra protagonista d’avui són vitals.
Nascuda a Anglaterra el 1797, va ser filla de dos pares molt avançats a la seva època, sobre tot la seva mare. El seu pare era filosof i polític Willian Godwin i que dir de la seva mare, una de les pioneres feministes i filosofa Mary Wollstonecraft, que malgrat morir pocs dies després del part, va deixar a la seva filla una herència molt important, ja que el seu pare la va educar amb els principis de la mare, i va créixer en un ambient bohemi i profundament literari.
Diuen que sovint anava a la tomba de la seva mare, i que ella i la seva germanastre, doncs el pare es va casar ràpid, van aprendre a llegir al cementiri, tot llegint les làpides.
No és d’estranyar els comportaments de Mary, quan la seva mare, va ser la primera dona corresponsal a la revolució francesa, i va ser autora del llibre, “Vindicació dels drets de la dona» 1792, que fou un gran èxit de vendes. Revolucionaria i transgressora, va defendre fins a les últimes conseqüències la independència de la dona, totalment exclosa de la vida social al S.XVIII.
Amb el suport total del seu pare, ella i la seva mare van ser les dues cares d’una mateixa realitat: valentes, apassionades i visionaries.
Mary Shelley, va recuperar i llegir tots els escrits de la seva mare, i tot sovint repetia la frase: “El record de la meva mare, ha sigut l’orgull de la meva vida».
Per tot això, no és d’estranyar, que s’enamori profundament del poeta Percy Shelley, el primer cop que el veu, i marxi amb ell del país cap a Itàlia perquè ell era casat. El seu pare no va posar cap impediment. No va fer el mateix l’esposa del poeta, que humiliada i embarassada va marxar darrere d’ells a l’Spezia, el poble on s’havien establert, i on no va trigar a arribar Lord Byron, amant d’aquest tipus d’embolics, i també ho feia la germana de Mary, i hi ha veus que diuen que el Lord va visitar la seva cambra més d’una vegada.
Pero la comunitat es desfà amb els suïcidis de la segona germana de Mary i l’esposa del poeta.
Així al 1816 es casaven, i van tenir quatre fills, però només va sobreviure un.
Però, qué va fer que Mary Shelley passes a la història ?
Diuen, que estan ella i el poeta vivint a una casa prop de Ginebra, Lord Byron i altres autors s’hi van afegir i el primer va fer una aposta, era la nit del 16 de juny de 1816 i estaven tancats a la casa per una tempesta, i aquí hi ha diferents versions, hi ha qui diu que van llegir contes de terror, d’altres diuen que l’aposta anava d’escriure aquestes històries de terror, de fet, d’aquella nit John Polidori va comentar la idea del vampir en la que anys després es convertiria en una influència per Bram Stocker i el seu Dràcula.
Fos com fos, el cas és que d’aquella nit i d’un malson, sorgeix la idea que la portarà a escriure l’obra que la farà passar a la història, Frankestein, per la que a més del malson, es va inspirar en el mite de Prometeu, i on també queda clara la influència de “El paradís perdut» de John Milton. I l’obra es va convertir en una de les més representatives del Romanticisme.
Torna a Anglaterra el setembre de 1816 i està embarassada, i durant els següents dos anys es van enfrontar a una pobre economia, a l’ostracisme social i la mort de la seva filla nascuda prematura.
A la primavera de 1817 es publica Frankestein, que és vegetarià, com ella, que era una gran amant dels animals, i que és un persontge en vers del qué s’han fet infinites interpretacions filosòfiques, on apareix la seva soledat, la lluita social… Però va ser publicada sota pseudònim i no li va produir guanys econòmics.
Desprès perd dos fills més, i finalment sobreviu el quart, Percy Florence Shelley, nascut el 1919. Mentres ells van canviant de residència entre Anglaterra i Itàlia, l’autora segueix escrivint, però mai més va tornar a tenir l’èxit obtingut amb Frankestein, i a més, el seu marit, mor a Itàlia el 1922, ofegat, curiosament com la seva primera dona, en enfonsar-se el veler en què navegava.
El dolor de la seva orfandat de mare, de la que en part es sentia culpable, la mort dels fills i desprès del seu marit, travessen totes les seves obres, inclosa Frankestein, no va tenir una vida fàcil, amb lluites econòmiques, vídua jove amb un nen petit, desavinences amb el pare, i tot queda plasmat a la seva obra posterior.
Però hi ha quelcom més, que sinò sobtant sí que es pot dir que mostra l’amor pel seu marit, que va ser incinerat menys el seu cor, que va ser embolicat amb un poema i va traslladar durant un quart de segle fins a la seva mort el 1953 d’un tumor al cap
Creadora per molts, del primer llibre de ciència-ficció, i que encara avui es considerat com un dels grans relats de terror de tots els temps, ha estat diverses vegades portada al cinema o al teatre, inclòs hi ha una pel.lícula espanyola,”Remando al viento» que tracta de la famosa nit del 16 de juny.
Desprès de la mort del seu marit es dedica a difondre la seva obra i segueix amb la seva.
Com veieu, una dona més que avançada al seu temps, gran creadora, feminista, animalista, vegetariana, podria ser una dona del nostre segle, i el seu pensament és molt més evolucionat que el de dones del S.XXI, igual que el de la seva mare.
Però sovint, en aquest tipus de dona hi ha sentiment, de soledat, culpa o pèrdua que marquen la seva vida i per tant la seva obra.
Per Nuria Barnes