Caterina d’Aragó, fila d’Isabel I de Castella i Ferran d’Aragó, ha sigut una de les dones, que sent filla de la dona més poderosa d’Europa, ha passat a la història com la dona repudiada d’Enric VIII d’Anglaterra , sobretot gràcies al cinema i la seva fascinació pel personatge d’Ana Bolena, que pel seu tràgic final, entre d’altres coses, va condemnar la reina suposadament lletja a la foscor.
Però la història, sovint és ingrata amb les grans dones que han ocupat llocs distingits per qualsevol raó, o bé arraconant-les o bé buscant la foscor per donar llum al personatge masculí que tinguessin més proper, i el de Caterina d’Aragó, és un cas més.
Aquesta gran dona, no ho va tenir mai fàcil, nascuda a Alcalá de Henares el 1485, era la petita de cinc germans, va rebre el nom de la seva àvia Caterina de Lancaster, casada amb Enric III de Castella. Als tres anys la van prometre amb Artur, príncep de Gal.les, el germà gran d ‘Enric, sabia llegir i escriure als 6 anys, parlava francès i llatí, però curiosament, no li van ensenyar l’anglès.
El 1501, amb 16 anys, inicia un llarg i dur camí cap Anglaterra, on l’esperava Artur amb 14 anys. D’aquesta aliança, l’avariciós sogre, volia un descendent mascle que perpetués la dinastia dels Tudor. Però Artur amb una salut dèbil, mor amb setze anys de tuberculosi, segons unes fonts i de càncer de testicles, segons altres fonts.
Caterina es queda sola, en un niu de corbs on les ànsies de poder omplen el seu voltant d’enganys i intrigues. Obté la dispensa papal per no consumació del matrimoni, i així va poder ser promesa amb Enric VIII, després d’un altre pacte econòmic, però ell només tenia onze anys i van trigar en casar-se. Sobreviure a tot el que succeïa en una cort plena d’interessos contraposats i lluites internes va ser la seva primera heroïcitat.
Finalment es casa amb Enric VIII, un cop mort el seu sogre, i es va convertir en Katherine the Queen. Ell tenia divuit anys i ella vint-i-tres, però Enric era tot el contrari al seu germà, ple de salut, fort, i un gran esportista. Com a parella s’entenien prou bé, es respectaven, es divertien, s’admiraven intel·lectualment, i tenien un projecte comú, tenir fills mascles.
Però, aquest projecte, va ser just la perdició de la reina, desprès de sis embarassos i de parir dos nens que van morir prematurament, va néixer Maria, la hereva de la corona que li va acabar arravatant Isabel.
Caterina va conviure amb el rei durant vint-i-tres anys, els mateixos que tenia quan es van casar, i governant tota sola, mentre el rei és passava el temps en guerra permanent amb França.
Ella sola va organitzar tres exèrcits i va dirigir la guerra contra Escòcia, que va guanyar, va ser una reina estimada i popular, i no només per això; en aquest cas de nou ens trobem davant de una protofeminista, ja que Caterina o Katherine, que era una dona intensa, apassionada en totes les seves facetes, coherent amb les seves creences, va ser una gran humanista, que parlava a més del castellà, el català, el gallec i les llengües abans esmentades, l’anglès i el flamenc.
Aquest humanisme, és pot veure en la correspondència que mantenia amb personalitats humanistes del moment com, Isabel de Requesens, virreina de Nàpols, Beatriu de Chiaromonte, reina d’Hungria, o Lluís Vives, una de les grans figures de l’ humanisme europeu amb qui va mantindre una gran amistat, i on es pot veure, com desenvolupa tot el seu potencial reivindicant el paper de la dona a la societat. Per aquest motiu, és reconeguda la seva figura com la que inicià el feminisme a Anglaterra, juntament amb Thomas Moore, la personalitat més destacada de l’ humanisme anglès.
Però van ser aquestes les raons de que no morís decapitada com Ana Bolena? Realment no. Són diversos els factors que fan sobreviure a Caterina, per un cantó, la seva oposició a l’anul·lació del matrimoni, que guanya al tribunal de la Rota, i que dona peu a un punt d’inflexió a la història d’Anglaterra, el naixement de la església anglicana, d’altra banda, Enric VIII, no volia enfrontar-se al poderós Carles V nebot de la reina, i fins i tot hi ha fons que diuen que el rei, sentimental i un punt desequilibrat, sempre se la va estimar, malgrat tots els matrimonis posteriors, i Caterina, acollença a la resolució de la Rota, sempre es va considerar reina d’Anglaterra, encara que desprès del divorci quedés confinada al castell de Kimboldton, o a diversos castells. També la relació entre Caterina i María, mare i filla, varia depenent de les fonts, però si la història ja de per se està plena d’enigmes, versions i visions, quan es tracte de dones més.