Publicado el Deja un comentario

Dones més enllà del temps i la història: Katherine Hepburn

Benvolguts lectors d’aquests articles, el d’avui serà el darrer d’aquesta temporada, i per això he estriat una dona a la que admiro profundament, com actriu, per mí la millor de tots els temps, i per la que sento també gran admiració com a dona, doncs a partir d’un moment de la seva vida decideix viure de forma independent, però com a moltes, un gran amor pot trencar tots els teus principis, i sí, ell és Spencer Tracy, que junt amb els quatre Oscars de la Acadèmia sembla que resumeixin la seva vida, i no es així, ja a principis dels noranta em vaig llegir la seva primera biografia, “Me”, i el meu amor va créixer encara més.

Katherine neix en una família adinerada, el seu pare era un prestigiós metge i la seva mare una sufragista, que després de tenir sis fills, va començar a defensar la causa del control de la natalitat.

D’aquesta manera va tenir una educació lliberal, on es considerava la igualtat entre homes i dones. De fet com de petita era molt tímida, va estudiar a casa, però hi ha un fet que ho canvià tot. Quan Katherine tenia 13 anys, va trobar al seu adorat germà Tom penjat. Es va dictaminar suïcidi, però ella sempre va mantenir que va ser un moment de mala sort, preparant un truc que els hi volia ensenyar a ella i al seu pare. Va entrar en una profunda tristesa, i els seus pares la van enviar a la seva residència d’estiu, d’on va tornar totalment canviada, amb un caràcter fort i decidida a estudiar art dramàtic. El que no sabia ningú, era la seva determinant decisió de no estimar mai més a ningú per no patir, i ho va aconseguir, però no del tot.

La seva carrera començà en el món del teatre, i ja va començar demostrant el seu caràcter, ja que el dia després de graduar-se, va viatjar a Baltimore per entrevistar-se amb Edwin H Knopf, director de una companyia de teatre que en aquells moments assajava “The Czarina”, i desprès de molt insistir va aconseguir un petit paper. Aquest debut i el seu temperament, va fer que li posessin el mot de “la zarina”. Es aquí on es casa per primera vegada i última, i fins i tot fa canviar al seu marit el cognom, perquè Sra. Smith, li semblava molt vulgar, ell era conscient del seu gran talent, i de que el matrimoni duraria poc, perque eren més, dos bons amics que una parella, i sí el triomf arribà el 1931 amb la interpretació a Brodway de “A warrior’s housband”.

Les crítiques van ser tant bones que van arribar a Hollywood a oïdes del responsable de la RKO, David O Selznick, que li va oferir un contracte que ella mateixa va negociar, fins tenir una guanys d’estrella 1500$ setmanals, quan al teatre en guanyava cent, per aquesta quantitat, bé valia la pena traslladar-se a Hollywood.

Però, abans d’endinsar-nos en la seva carrera cinematogràfica i amorosa, cal a dir, que el seu caràcter fort i competitiu, lluitador, li ve també de ser una gran esportista, nadava, jugava al tenis, practicava equitació, i expliquen que un dia va arribar a un club de golf, demanant jugar amb el seu millor jugador, que va ser un home, i mentre jugaven els va passar una avioneta quasi a ran dels seus caps, ella va saber de seguida qui era, Howard Hugues, que es va afegir a la partida, i va dir als enfadats socis del club que ja pagaria les despeses. En aquest moment coneix, a quí descriurà en la seva segona biografia, feta amb una sèrie d’entrevistes, i que no va deixar publicar fins la seva mort, al que va definir com el seu millor amant, amb ell es va poder desinhibir i gaudir del sexe amb plenitud, ja que era una dona molt orgullosa del seu cos; de fet el seu marit li proposa fer-li fotos semi nua i ella diguer que totalment nua, i se sentia molt orgullosa d’aquelles fotografies. Un dels secrets per tenir aquell cos, es que practicava diàriament la natació a l’oceà fins el vuitanta anys.

La seva relació amb Hugues va ser meravellosa, no tenien cap compromís, per això tot i sabent la passió que tenia per les dones, quan estaven separats no patia, i fruïa de la mansió del seu amant on tenia xofer i cuiner a qualsevol hora del dia o la nit. Ell li va demanar matrimoni, però ella mai va respondre en cap sentit, va fruir d’aquella relació omplint-se de gelat desprès del sexe o ameritzant amb l’avioneta i llançant-se nua al mar o aprenent a pilotar-la ella mateixa. I va ser una bona decisió, perquè el final de Hugues, sobretot després del terrible accident d’avioneta, no va ser gens bo o no ho hauria estat per ella.

Ara sí entrem a la seva primera època a Hollywood, on la llista d’amants inclou a actors com Cary Grant, Douglas Fairbanks, James Stewart, George Cukor, Laurence Olivier… però encara va ser més gran el seu èxit com actriu, la seva primera pel·lícula es va rodar el 1932, “Doble Sacrificio” amb John Barrymore i dirigida per George Cuckor, amb qui va congenià immediatament, doncs va veure de seguida el seu talent intuïtiu i li va donar, com no, el paper de la masculina Jo a “Mujercitas”, el que va augmentar el mite de la seva androgínia, de fet en una etapa adolescent es vestia com un home, en un temps en que imperaven els mites de feminitat, com Mae West.

L’èxit d’aquesta pel.lícula, i la de “Gloria por un día” amb la que va guanyar el seu primer Oscar, inicia un ull en la seva carrera, que contra tot pronòstic va ser de curta durada, doncs va començar a davallar a mitjans de la dècada, de forma paral·lela al poc èxit comercial de les produccions en que va participar, i que avui es difícil d’entendre perquè entre d’altres va rodar: “Las damas del teatro” 1937 i “Vivir para gozar” o “La fiera de mi niña”, el 1938.

La seva relació amb la premsa tampoc no va ajudar, no era gens bona, no es deixava fotografiar, mai responia preguntes, de fet un dia un reporter li va preguntar per la seva vida privada i va respondre: “tinc cinc fills tres blancs i dos negres”.

La situació fa que Katherine torni a Brodaway, que va fer que la seva carrera de nou tornes a brillar interpretant “Historias de Filadelfia”, arribant a les 400 representacions amb gran èxit de crítica i públic, i Howard Hugues li va regalar els drets perquè només ella pogués fer la versió cinematogràfica.

Compra la llibertat de la RKO per la gens despreciable suma de 220.000$, oferint-li al zar de la Metro Goldwin Mayer, Louis B Mayer, portar la obra al cinema, a la que contra la seva voluntat va tenir de paterners a Cary Grant i James Stewart, i la química va funcionar a la perfecció. Va perdre l’Oscar injustament en favor de Ginger Rogers, però va guanyar el prestigi que mai l’abandonaria.

A la seva primera biografia de la que ja hem parlat, confessa que en aquella època, manté un romanç amb John Ford, casat, infeliç, catòlic i alcohòlic, fins que coneix l’amor de la seva vida Spencer Tracy, amb les mateixes característiques de Ford, casat, catòlic, infeliç i alcohòlic, i contra tot pronòstic, aquesta dona de gran caràcter sucumbeix a aquest amor, acceptant ser la segona i més una infermera que una amant. Els va unir “La mujer del año” 1942, i els va separar “Adivina quién viene a cenar esta noche” 1967, quan Tracy ja malalt mor pocs dies desprès de ffinalitzarel rodatge.

El va plorar a soles, a casa, per no violentar la seva dona, com havia estat la seva relació, en primer lloc la seva dona, i es que aquest gran amor, va ser l’únic que va domar a “La fiera de mi niña”.

Durant els anys 50 i 60 baixa el seu ritme de treball, el que no impedeix pel.lícules com “La reina de África” 1951, i la ja citada “Adivina quién viene a cenar esta noche” 1967 y “El león de invierno” 1968 que li donen dos Oscars consecutius. En les següents dècades, donada la seva avançada edat, va neixer el 1907, apareix en papers secundaris, tot just abans de retirar-se i deixarnos el seu testament cinematogràfic, quan el 1981, protagonitza amb un altre mite Henry Ford “En el estanque dorado” que li suposa el seu quart Oscar.

S’acomiada del cinema el 1994, i es retira a viure ja octogenària a la seva casa de camp de Connecticut, on l’acompanyaven sovint familiars i amics, i el seu biògraf, Scott Berg, que la visitava els caps de setmana, i que va finalitzar allà vint anys d’entrevistes, en una biografia anomenada “Kate remembered” que com ja hem esmentat, no es va publicar fins després de la seva mort el mateix any 2003.

I vull acabar aquesta biografia amb unes paraules de Frank Capra, quan rodava amb ella i Tracy, “El estado de la Unión” 1948, i la química entre els dos traspassava la pantalla: “ Hi ha dónes i a mes a més està Kate. Hi ha actrius i a més a més està Hepburn”.

Deja aquí tu opinión

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.