Dones més enllà del temps i la història: Malintzin, Mallinali, Donya Marina, La Malinche

Malintzin, Malinalli, La Malinche o Donya Marina, sí, aquest són 4 dels noms pels que es coneix aquesta dona amb una història molt controvertida. L’únic que està clar, és que ha passat a la història com a traïdora del seu poble, com si hi haguessin oportunitats quan ets venut com esclau.
La història de Malintzin, haig que reconèixer que m’ha fascinat sempre, porto més de vint anys buscant un llibre que està descatalogat i que em van deixar, i com jo els torno, d’aquí la meva cerca.
Són moltes les fonts que es poden consultar i alhora són de vegades contradictòries, tant és així, que com són moltes les consultades i els articles llegits, us faré una reconstrucció que és la que personalment a mi em sembla més verídica.
Malitzin, va néixer al voltant de 1500, hi ha qui aventura a donar la data exacta I diu que és 1502, a l’antiga capital Olmeca de Coatzacoalcos, el que avui seria Veracruz. Per aquells no coneixedors de manera profunda de la història de l’Amèrica Precolombina, cal a dir que el poble asteca, un poble de guerrers, va arrasar amb gairebé tots els pobles preexistents per construir el seu Imperi.
Pertanyia a una família noble, el seu pare, era governant de la regió de Painala, tot semblava que aniria bé, però a la mort del seu pare, la seva mare contrau matrimoni amb un altre senyor de la zona, i és just aquí on les versions canvien, uns diuen que queda amb l’àvia paterna, cega, però que l’omple de coneixements de tota mena fins la seva mort, i que és llavors quan es venuda per la mare com esclava. L’altre versió diu que està amb la mare, fins que te el seu primer fill, un nen, amb el seu segon marit, al que van fer hereu de tot, i que aprofitant la mort d’una nena del poble i a la nit, la van vendre a uns mercaders. Aquests a la vegada la van vendre com esclava a uns comerciants maies al mercat de Xicalanco, els quals van acabar per vendre-la al senyor de Potochán, qui a la seva vegada, el 1519, se l’entregaria a Hernán Cortés, amb d’altres dinou donzelles més.
Com comprendreu, la vida de Malinalli, durant tots aquets anys no és gens senzilla, i aquí seria massa llarg d’explicar, però, sobreviu gràcies a tot el que havia après de la seva àvia.
Arribem ara al període pel que és més coneguda la nostra protagonista, la seva relació amb el conqueridor extremeny Hernan Cortés. Primer de tot, hem de esclarir que la entrega d’aquestes dones, és deguda al costum asteca de viatjar amb dones que els cuinessin, i en veure que aquella gent no en portaven els hi van oferir per a les feines domèstiques, però moltes també van acabar com a concubines. Tant mateix, cal afegir, que Cortés abans d’acceptar-les, va fer que totes fossin batejades, més que per motius religiosos, per complir l’ordre castellana, que permetia mantenir relacions de concubins entre persones cristianes i solteres. Al dia següent, en un improvisat altar presidit per una verge i una creu, Mallinali va rebre el nom de Donya Marina, diuen que degut a la seva bellesa, i Cortés que era casat li va entregar a un parent seu llunyà Alonso Hernández Portocarrero.
Però aquesta cessió no duraria massa temps, ja que cinc dies més tard van embarcar per arribar a San Juan de Ulúa, era un Divendres Sant, i mentre alçaven el campament, van arribar emissaris de Moctezuma, emperador asteca, per saber que volien. Cortés va cridar un capellà que sabia maia, perquè havia estat molts anys en aquell territori, Jerónimo de Aguilar, però l’idioma que parlaven aquells emissaris era el naualt, el seu idioma propi, i ràpidament, es van donar compte que Donya Marina el parlava perquè era el idioma dels seus pares, igual que el maia que era l’idioma dels senyors de Potochán.
Segons un cronista de l’època, Cortés parlava amb Aguilar, aquest amb Mallinali, que alhora parlava amb els emissaris asteques, i desprès es feia el procediment a l’inrevés.
Aquest sistema de traducció va ser primordial pels avançaments de Cortés, ja que es va poder comunicar amb els indígenes de la zona, enemics de Moctezuma i els asteques, que els havien arrasat, va conèixer la realitat interna de cada grup i es va poder fer aliats amb un front comú, derrotar l’Imperi Asteca i a Moctezuma.
Això, va canviar radicalment la vida de Malinalli, ja que pels seus fidels serveis de traductora, li va prometre grans regals i que la casaria per fer-la lliure. Però el conqueridor no es va quedar només amb això, no es pot certificar el que diu un cronista de l’època que “era més bella que una deessa”, perquè només hi ha esbossos, no retrats, però en tot cas, Cortés no va trigar en fer-la la seva amant, uns diuen que aprofitant que Portocarrero havia sigut reclamat a Espanya i d’altres diuen que és el mateix Cortés qui se’n desfà d’ell amb la excusa de que ha de portar una carta.
La col·laboració entre Donya Marina i Hernán Cortés va ser tant estreta, que els indígenes van anomenar a Cortés com Malinche, tal com diu el cronista Díaz del Castillo, li deien el capità de Marina i per abreviar Malinche.
El paper d’una dona, que va anar sobrevisquent com podia a tot el que la vida l’enfrontava, va ser decisiu en la victòria de Cortés sobre el poderós Imperi Asteca, ja que en batalles com Cholula, va ser decisiu quan els va informar dels plans de rebel·lió dels indígenes, que una dona li havia confessat.
Un cop a Technotitlant, va haver de traduir els complicats discursos que Cortés li feia a Moctezuma, emperador dels asteques, sobre els fonaments dels cristianisme i el vassallatge que li devien a Carles V.
Durant l’anomenada nit trista, per la fugida que van fer els espanyols, va quedar-se a la rereguarda i la primera preocupació de Cortés va ser com estaven els seus traductors. Finalment a la batalla final, el seu paper convencent als indígenes sotmesos a l’Imperi asteca va ser decisiu per aconseguir la victòria, i un cop aconseguida, reclamar l’or que havien de pagar als vencedors.
Desprès de la victòria, Cortés s’instal·la amb ella a Coyocan, una localitat propera, i tenen un fill a qui anomenen Martin, com el pare del conqueridor. Però poc després arriba la dona de Cortés i ell compleix la seva paraula de casar-la perquè aconsegueixi la llibertat i ho fa amb un Hidalgo anomenat Juan Jaramillo i li entrega les hisendes de Huilotlan i Tetiquipac. Això va ser molt mal vist pels espanyols, però ell havia de complir el que havia promès
Però els seus camins és tornaran a juntar, quan ella fins i tot estant embarassada l’acompanya a Hondures on hi ha una revolta i de nou fa d’intèrpret per deixar-ho tot clar. Allà es produeix una trobada entre Donya Marina, la seva mare i els seus germans, que es presenten temorosos de represàlies, i ella en un gest que demostra la seva qualitat humana fa el contrari, els omple de presents.
A la tornada d’Hondures, els camins de Donya Marina i Cortés se separen definitivament, i ella mor molt jove poc temps desprès, sense el seu fill Martin, que va quedar sota la tutela de Juan Altamarino, però primer dona a llum a una nena a la que li posarà el nom de María. La data i la causa no són clares, es creu que va ser cap a 1929 o bé per la verola que va acabar amb la vida de milers d’indígenes, ja que era una malaltia portada pels espanyols o degut a la duresa del viatge a Hondures, estant embarassada. El que està clar és que Malitzin, Malinalli, la Malinche o Donya Marina, amb les seves traduccions va ser la clau per conquerir Mèxic molt més fàcilment del que hagués estat sense ella.

Written by Nuria Barnes

Soy una loca de los libros y tengo tres obras publicadas, “La vida desde el tejado” relatos y dos poemarios “Pieles visitadas” y “Mujeres tras el espejo”.

Deja aquí tu opinión

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.