Publicado el Deja un comentario

Mujeres más allá del tiempo y la historia: Emma Goldman

Aquesta setmana, en dones me enllà del temps i la història, viatjarem amb una dona, d’ origen Lituà, però que en els seus temps era territori de Rússia, i jueva,el que va motivar el seu primer trasllat a Sant Petersburg on els jueus, podien residir a canvi d’un pagament. Estem parlant, d’un altre diàspora jueva, i que en aquest cas, va fer que algunes famílies arribessin ja a territori palestí.
El nom d’aquesta dona que va viure a diferents punts del món, de vegades de forma voluntària i d’altres de forma imposada, és Emma Goldman.
El seu primer enfrontament, el va tenir amb el seu pare, que volia que es cases i tingués fills com corresponia a totes les dones, però Emma Goldman, no pensava pas en un futur així per a ella, i desprès d’àrdues discussions, va aconseguir que la deixes creuar l’oceà amb la seva germana Helena i dirigir-se a la terra dels somnis, Estats Units.
I és que aquesta dona, que porta aparellat al seu nom la paraula llibertat, fins i tot va amenaçar amb el suïcidi per aconseguir el seu propòsit, però un cop a terres americanes, es va donar compte que més que en un somni, estaven davant d’un malson.
En arribar és van instal·lar a casa de una germana seva, però havien de pagar les seves despeses, els sous precaris i els fills, no donaven per mantenir més boques. Just en aquest moment, en entrar a la primera fàbrica, Emma quasi es pot fer una idea del que era la vida d’un esclau. Treballava de sol a sol, en unes condicions duríssimes, mitja hora per dinar, i no podien anar al lavabo sense demanar permís. Està clar que ràpidament es va donar compte de que el somni americà era pitjor quasi que el malson rus, però ella no es va enfonsar, va anar en persona a les elegants oficines de l’amo a demanar un augment de sou que no va aconseguir, tot seguit es va acomiadar i va buscar una altre feina. A la nova feina es trobava més còmoda el règim era menys marcial i tenien més temps de descans.
Va ser en aquest moment, quan coneix a l’únic home amb qui es va casar, Jacob Kershner, no sabem si per soledat o amor, es va sentir atreta per ell. I és just en aquests temps, que la família Goldman en ple arriba a Rochester farta de pagar per viure en un lloc pel fet de ser jueus. En aquell moment les dues germanes van a viure a casa dels pares, i poc temps després en Jacob també. Li demana matrimoni a Emma un munt de vegades fins que ella accedeix, però tot canvia un cop casats, es comporta com qualsevol altre home i als 10 mesos es divorcia, marxa de Rochester, i te que tornar, ell la persegueix amb mil i una disculpes i es tornen a casar, però res havia canviat i aquest cop i sense miraments, amb l’únic recolzament de sa germana Helena, l’abandona per sempre i el 1889 marxa a Nova York.
Però durant aquest temps, i abans de la marxa de l’Emma a Nova York, es donen uns fets que marcarien la història d’ Estats Units i de la nostra protagonista. Els fets es desenvolupen a Chicago, epicentre del moviment obrer. L’1 de maig de 1886, es convoquen vagues arreu dels Estats Units demanant la jornada de 8 hores, l’endemà i desprès de ser acomiadats més de mil treballadors, el treballadors d’una companyia protesten, la policia carrega, i hi ha vàries morts entre els treballadors. D’aquests fets ve marcat a nivell internacional l’1 de maig com a dia del treballador.
Però hi ha uns fets que marcaran encara més profundament l’Emma, i faran que s’impregni del moviment llibertari, l’anarquisme. Succeeixen a Chicago, el 4 de maig pels abusos de la policia i la patronal, després de tot un dia de manifestacions obreres amb milers d’assistents, quan a la plaça de Haymarket, només queden unes dues-centes persones, es demana desallotjar el que havia estat una concentració pacífica, i la policia comença a carregar, de sobte se sent un com un esclat i la policia comença a disparar resultant alguns agents morts i d’altres ferits, uns diuen que pels seus propis trets, d’altres per una bomba anarquista. Es detén una sèrie d’homes, i es fa un judici ridícul amb un jurat d’homes de negocis i un parent dels policies morts. El desenllaç va ser clar, de culpabilitat, sobre tot per quatre d’ells condemnats i morts a la força l’onze de novembre de 1887.
Tots aquests fets van portar l’Emma a decidir sense cap mena de dubte quin seria el seu propòsit a la vida, el de vendre les idees anarquistes que li havien arribat al fons de l’ànima, i així ho va fer, sense por i enfrontant sempre les conseqüències. Havia llegit molt aquells mesos, l’assassinat d’aquells homes anava més enllà, volien acabar amb l’anarquisme, i els medis no van dubtar en criminalitzar l’anarquisme i els seus líders i seguidors, ni tampoc en crear confusió i por, eren terroristes.
Però ella, mancada de por, volia un món lliure, lliure de les mans d’un sistema que ofegava la classe treballadora i encastellava els que neixen en un bressol d’or.
Estant a Nova York, coneix Johan Most, director de la revista anarquistes, “Que Freiheit”, per qui sentí una gran admiració, i a un noi jove, Alexander Bergman, a qui anomenava Sasha. Els tres van ser grans camarades, amics i amants. Les primeres passes al moviment anarquista les va donar amb en Johan, que era rígid i tenia una forta creença en la causa.
El que porta de ple a l’Emma al món llibertari , és el fet de que Sasha intenta assassinar al president d’una companyia, just el que va provocar la mort dels quatre homes, i és empresonat. A partir d’aquell moment començar amb els seus mítings, xerrades, i a portar als treballadors al seu terreny. Va ser detinguda vàries vegades, el que li va servir per formar-se més, i finalment és deportada a la URSS, juntament amb Sasha, on s’acaba desil·lusionant per l’autoritarisme del règim soviètic.
Aquí comença el seu periple per diversos països, on fa mítings i xerrades, el món m’ha d’escoltar. I també comença cada vegada a ser més forta la lluita feminista, el seu concepte de l’amor, com lo més gran que pot sentir el ésser humà, fa que qüestioni, com ho ha fet sempre, el paper del matrimoni que engarjola a la dona a la casa i als fills, ella creu en un amor lliure, sense lligams signats, on la dona és pugui realitzar no només al món laboral, sinó sexualment, això queda reflectit en el seu llibre “ Matrimoni i amor”.
Un altre episodi interessant, es quan és convidada a Barcelona durant la guerra civil. Allà és rebuda com una autèntica heroïna, i és més, es desplaça fins al front, a la batalla de l’Ebre per conèixer Buenaventura Durruti, i queda impressionada en com porta als seus homes, no com un general, que ell mateix diu que no podria, sinó dins la camaraderia. Queda molt marcada amb el convenciment anarquista i la forma de pensar i d’actuar de Durruti.
Emma Golden, va ser una dona que va viure aferrada a una forma de pensar i d’acord a aquets ideals va viure, fent que això la convertís en la dona més temuda i odiada pels poders. Va ser algú molest que no és cansava de despertar consciències en vers a aquell món clarament dividit entre poderosos i obrers, era la veu que ressonava en un sistema que volia continuar en un immobilisme i les masses adormides. Just era això el que més temien d’Emma Goldman, no els atemptats i les bombes, sinó la seva capacitat per despertar a la classe obrera i mobilitzar-la, perquè aquest és el pitjor malson dels poderosos, que la gent pensi i és rebel·li, perquè està clar que són més i podrien acabar amb el seu poder i el seu sistema, i aquest era el poder d’Emma Goldman obrir i despertar les ments adormides.

Deja aquí tu opinión

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.