Clara Campoamor en Mujeres más allá del tiempo y la historia

Mujeres más allá del tiempo y la historia

CLARA CAMPOAMOR

 

Com començar a parlar d’una dona, que va lluitar tant perquè les dones d’aquest país tinguéssim veu?

Hi hauria tant a dir, que se`m fa difícil resumir-ho en un article amb uns cents de paraules, per això, començaré amb unes d’ella.Lla font és el diari “La verdad” de Albacete.

“Defendí en las Cortes Constituyentes los derechos femeninos. Deber indeclinable de mujer que no puede traicionar a su sexo, si, como yo, se juzga capaz de actuación, a virtud de un sentimiento sencillo y una idea clara que rechazan por igual: la hipótesis de constituir un ente excepcional, fenomenal; merecedor por excepción entre las otras, de inmiscuirse en funciones privativas del varón (…).”

I així va ser. Dona d’idees molt clares, el 1929 forma part del comitè organitzador de la Organización Liberal Socialista, passant més tard a pertànyer al grup polític Acción Republicana que posteriorment s’uniria al Partido Radical.

Junt amb Margarita Nelken i Victòria Kent, van ser les primeres dones en obtindre un escó en el primer Parlament republicà l’any 1931. Però un cop al parlament, erigida com principal defensora del vot femení (qüestió per ella principal i que la va enfrontar a Victòria Kent, que com molts d’altres del seu propi partit deien que la dona influenciada per l’església donaria vots a les dretes) no es va deixar vèncer en cap moment i per fi, i per un mínim marge de vots, es van imposar els partidaris del vot femení pel que la Constitució, aprovada per les Corts republicanes reconeixia la plena igualtat jurídica i política dels homes i les dones. I gràcies a Clara Campoamor el vot femení va tirar endavant. Així , el 1933 va ser l’any en què per primera vegada les dones van poder votar a Espanya i curiosament, tant la nostre protagonista com Victòria Kent van perdre el seu escó.

Clara Campoamor va néixer el 1888 al madrileny barri actualment conegut com Malasaña. Filla de família treballadora comença a treballar aviat, als 13 anys, ajudant a la seva mare com a modista i més tard desenvolupant altres feines. Això no va impedir que el 1924, amb 36 anys, obtingués la carrera de dret, el que demostra la tenacitat, i força d’una dona que massa sovint es va trobar sola lluitant pels drets de la dona i que fa que a causa del poc recolzament que rep del seu partit en aquest camp, abandoni el 1935 el Partit Radical. I és just en aquesta època quan és nomenada Presidenta de l’Organització Pro Infància Obrera, per atendre els nens i les nenes asturians.

Com que no troba cap partit que recolzi clarament els drets de les dones, intenta sense èxit formar un partit polític independent i després se li nega accedir al partit Izquierda Republicana.

Amb el cop d’Estat de 1936 i la derrota de la República, marxa a l’exili a França, Buenos Aires i finalment estableix la seva llar a Lausana fins la seva mort l’any 1972, ja que mai se li va permetre el seu retorn a Espanya.

Cal insistir que era tan fidel a les seves idees, entre elles que la República era l’única forma raonable de govern, que durant la monarquia va rebutjar ‘La Gran Cruz de Alfonso XII’, que altres republicans van acceptar. I no només això, durant la dictadura es va negar a acceptar un càrrec que la va fer perdre cent llocs en l’escalafó de funcionaris així com altres mèrits que se li volien donar.

Reconeguda avui en dia com una de les ‘mares’ del feminisme espanyol, ja que fins i tot va impulsar la llei de divorci, la seva figura torna a ser més vigent que mai just en un moment en què sorgeixen veus que volen tornar a tancar a les dones a les cuines.

Com a dones, no debem oblidar mai que va haver moltes altres que van lluitar i fins i tot donar la vida pels drets que ara gaudim, i que no només per nosaltres, sinó en homenatge en elles, no podem permetre ni un pas enrere.


Per Nuria Barnés

Noticias, , , ,

Written by Ignacio J. Dufour García

Madrid, 1984. Ingeniero Industrial por la Universidad Carlos III de Madrid. En 1998 obtiene un premio especial en el concurso literario de la Asociación Cultural El Molino, de Alpedrete, con el relato «Max y el país del centro de la Tierra». Entre octubre de 2007 y diciembre de 2007, realiza un curso de escritura creativa con Domenico Chiappe en la Universidad Carlos III de Madrid. Entre 2010 y 2013, colabora en la organización de las semanas del Día del Libro de la Universidad Carlos III de Madrid. En 2013 publica varias reseñas en la revista ORSAI. En enero de 2014 colabora en la revista digital i3 de la Universidad Carlos III de Madrid con un artículo sobre su experiencia en los clubes de lectura. En febrero de 2014 participa en la antología El enemigo interior, de la editorial Playa de Ákaba, con el relato «¿Y quien es él?» En abril de 2014 participa en la antología El doctor Trelawney, de la editorial Playa de Ákaba, con el relato «Un día de playa». En 2015 participa en el concurso de relatos Ojos de cuentista azul, de la editorial Playa de Ákaba, con el relato «El despertar». En 2016 participa en las antologías Generación Subway (IV, V, VI y HUB); Refugiados; Ángel de nieve; Ulises en la isla de Wight; Crímenes callejeros; No me silencies, Escúchame; El oasis de los miedos; Personajes de novela; Cuentos de Navidad II y Semillas de Bosque, de la editorial Playa de Ákaba. Además, participa en la revista «Esencias de Ákaba» y en el libro de entrevistas Hablar de libros es bueno, de la editorial Playa de Ákaba. En enero de 2017 es finalista del concurso de microrrelatos #NavidadCaoba, del blog «La Vida de Color Caoba». Durante 2017 es coeditor de la antología Cosas que nos importan, de la editorial Playa de Ákaba, y participa en las antologías de la editorial Playa de Ákaba Generación Subway VII Y VIII; Ulises en el Festival de Cannes; Mujeres sin Edén. Además participa en la antología Microcuentos 451, de Kelonia Editorial. En enero de 2018 recibe el primer premio del concurso de microrrelatos #AñoCaoba, del blog La Vida de Color Caoba. En 2018 ha cursado el taller de escritura creativa impartido por Rafa Caunedo en Grupo Tierra Trivium y el taller Erase una vez... de Nona Escofet. En la actualidad, compagina la escritura de un libro de relatos cortos de ciencia ficción con las entrevistas que publica quicenalmente en la Revista Tierra. Tiene dos novelas, una de aventuras y otra negra, en proceso de reescritura.

1 comment

Deja aquí tu opinión

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

0

Tu carrito

A %d blogueros les gusta esto: